viernes, 6 de noviembre de 2009

A.O.E Bombers de Mallorca

Nueva reestructuración de la A.O.E Bombers de Mallorca.

Presidente

JOAN FORNAS GARCIA

Tesorero

JAUME PERELLO GARCIA

Secretario

EDDY MORRO LALLEMAND

Nota:
Sería interesante que todo el personal que realice alguna actividad deportiva, lo comunicara a la A.O.E o que se enviara un fax a todos los parques para que todo el personal de los bomberos pudieran apuntarse a las actividades propuestas. La A.O.E somos todos, compartámoslo.
Cualquier propuesta será bien recibida.
Atentamente,
La A.O.E

martes, 20 de octubre de 2009

PAS DEN MARTORELL: ESPECTACULAR!!!






La zona d'Ariant és una de les zones més abruptes de la serra, i per als excursionistes reuneix gran quantitat d'elements interesants per anar a visitar. L'altiva muntanya del Puig Gros de Ternelles, l'espectacular Pa de Figa, la seva costa desde el Cingle Verd, pasant per Punta Beca, i arribant a Cala Solleric, la gran quantitat de fonts, l'infinitat d'inverosimils pasos que ens permetran adentrar-nos per llocs insospitats i a simple vista imposibles, i les generoses i magnifiques vistes que ens ofereix desde molts indrets tota aquesta regió, la converteixen en un dels llocs més interesants per anar-hi a fer qualque visita.






Font dels Platers a l'actualitat. A dalt en blanc i negre, la mateixa font en una imatge presa l'any 1967 i publicada a ses "Rutes amagades".














Font del poll als peus dels penyals on hi ha sa caseta dels milicians.
La font Gallarda, és una font que l'aigua apareix de sobte per diversos indrets, té com es pot apreciar a la foto uns gorgs petits o es diposita l'aigua.
La zona és poc visitada, un dels motius pugui ser el seu emplaçament geogràfic, prou llunyà de qualsevol dels posibles punts de partida, un altre motiu pot-ser que sigui el caòtic panorama de timbes, roques i abundant vegetació, que fan que hi hagi pocs camins i tiranys ben definits
que siguin bons de seguir. Tal vegada tot aixó fa que sigui una zona sense masificacions a on es respira tranquilitat, i és tal vegada per tots aquets motius que Ariant sigui el lloc escollit per els voltors per establir la seva residència.
Un voltor empipat per un altre aucell (desconec la espècie no som un expert ornitòleg), als voltants de sa font des poll.












Curioses formes que adopta la roca, abaix a nes rellar que hi ha devora es camp des poll, i a dalt molt a prop del Coll de Pollença.




Per a noltros, la zona d'Ariant, s'ha convertit en un paradís a explorar on tenim molta feina a fer i moltes coses per cercar. L'altre dia en Fran i jo (tinguerem la baixa de Toni), varem tenir el privilegi de poder gaudir d'una ruta que ens va portar per uns indrets molt salvatges, poc trescats i molt interesants. Aquesta era una sortida que tenia anotada a sa llibreta desde feia bastant de temps i que per un motiu o un altre encara no hi havia pogut anar.

En Fran a sa repisa que ens permet anar progressant just als peus des penyal on hi ha sa caseta des milicians camí des Pas den Martorell.






Progresant per sa repisa cap es pas, als nostres peus es Racó den martorell i sa punta blanca.










Es racó den Martorell amb sa punta blanca a l'esquerra i a la dreta es poden apreciar uns pins que són la sortida que noltros utilitzarem per sortir del pas i poder arribar a sa font Gallarda.









A mesura que ens apropavem a la mar començarem a poder gaudir d'unes magnífiques vistes sobre sa costa, en el centre es distingureix es turó on hi ha es castell del rei.






Sa Punta Beca.

L'itinerari que seguirem fou el següent:
Mortitx - pas del garrover - la malè - font del poll - pas de martorell - font gallarda - font del solleric - coll de Pollença - font dels platers - coll d'Ariant - Son Grua



Restes de l'antic camí que du cap a la Malè. (foto esquerra)
Foto de ses "Rutes amagades" on es veu sa repisa que antigament s'utilitzava per anar de sa font Gallarda cap a sa font des poll per damunt es racó den Martorell i que degut a un despreniment al final de sa repisa la va fer impracticable. Ara sútilitza l'itinerari que noltros emprarem i que surt per damunt es pins de l'esquerra de la foto. (foto dreta)









































viernes, 9 de octubre de 2009

UNA "TRACALADA" DE PASOS


(RESTES DE L'ANTIC EQUIPAMENT A NES PAS DEN MARC, UNA XAPETA CLAVADA A UNA ENCLETXA)

Ja feia temps que en Toni i jo teniem pendent intentar realitzar aquesta ruta. La idea va sorgir després d'haver recorregut la practica totalitat dels pasos en diverses sortides anteriors, peró el temps anava pasant i no concretavem data per anar-hi fins que l'altre dia decidirem encetar aquesta nova temporada començant amb aquest petit repte.


(PAS NOU)

(FINAL DES PAS DES FALCÓ)



(CIM DES PENYAL DES RACÓ)




(ANANT CAP ES PAS DES RACÓ)

Pel que a mi respecte, feia bastants de mesos que no anava a caminar i no tenia massa clar si podria completar l'objectiu d'encadenar en una sola jornada tots els pasos, (pensava que m'hauria de retirar abans d'hora), pel que fa a nen Toni, tot i que ara esta en forma, feia dos dies que havia anat a fer sa cursa de muntanya des Castell d'Alaró, i creia que encara no s'hauria recuperat. Al duo s'havia afegit en Fran, que també feia bastant que no anava d'excursió i a més també havia anat a sa cursa des Castell, per tant, lèxit de la sortida no estava molt clar.

(CLAU A NES PAS DE SA PINTELLA O DEN QUELEU)


(PAS VELL DE SON RIPOLL)




(PICATS A NES PAS VELL DE SON RIPOLL)

Ens haviem proposat anar desde l'Ermita de Valldemossa fins a Deià, encadenant tots els pasos que coneixem d'aquella zona, en total 11 pasos, varem recorrer segons el GPS 17Km 900m. i tardarem poc més de 6h.30min.. Una palliseta per començar la temporada, peró al final poguerem completar el recorregut previst i assolir aquest petit repte que ens haviem marcat, ara toca pensar i preparar-se per als propers.
(DESPRÉS DE SUPERAR ES PAS DES CINGLES DE SON GALLARD, ARRIBAM A NES CAMÍ DE S'ARXIDUC)



(EN TONI SENYALANT PER ON VA ES PAS DES CINGLES DE SON GALLARD, ÉS SA REPISA D'HERBA A N'ES CENTRE DE SA PARET I QUE PUJA D'ESQUERRA A DRETA)
La ruta que seguirem fou:
Ermita de Valldemossa - Pas de sa Paella (pujada) - Pas dets Ermitans (baixada) - Pas de Cingles de Son Gallard (pujada) - Pas Vell de Son Ripoll (baixada) - Pas de sa Pintella o den Queleu, l'hem vist amb els dos topònims (pujada) - Pas des Racó (baixada) - canal a la dreta des Penyal des Racó (pujada) - Cim penyal des Racó - Pas des Falcó (pujada) (en Toni va preferir fer es Pas de s'Aritja que no havia fet, que està devora i du allà mateix) - Pas Nou (manten altura i permet anar al Xaragall de can Boqueta) - Pas des Xaragall de CAn Boqueta (baixada) - Pas de Can Fussimany (pujada) - Pas den Marc (baixada) - Font de sa Senyora - Deià.








(PAS DE SA PAELLA)


Volem aprofitar aquest espai per recordar a n'Andreu, gran impulsor d'activitats deportives dintre del colectiu de bombers, que al igual que noltros, sempre estava cercant noves fites i reptes dintre de la vida que el motivasin per a seguir lluitant i que el feien ser una mica diferent als altres.
Una abraçada ben forta siguis on siguis.

jueves, 1 de octubre de 2009

NO TE OLVIDAREMOS ANDREU!




Nuestro compañero y gran amigo Andreu Amer , bombero de Manacor, ha fallecido en un desgraciado accidente mientras realizaba el descenso del Torrente de Coanegra.


Desde aquí quiero recordarle y dar animos y mi más emotivo pesame a toda la familia y compañeros , que al igual que yo sienten y afecta tanto la perdida de nuestro compañero!


Hay cosas inevitables y accidentes que nunca deberían pasar , nadie mejor que nosotros sabe lo que significa esto, pero así a ocurrido y quiero dar todo mi apoyo a nuestro dos compañeros ( Ramon y Tofol ) que seguramente deben estar pasando los peores dias de sus vidas.


ANDREU todos sabemos la clase de persona, compañero y bombero que eras, por eso nunca nunca TE OLVIDAREMOS. Descansa en paz amigo.

miércoles, 5 de agosto de 2009

"ESCAPADETA" ALS PIRINEUS DEL TORN C D'INCA

Cim de la Punta Alta (3015m.)
A punt d'arribar al cim de la Punta Alta, al fons es estanys de Comalesbienes.
En Lluís i n'Emilio en "plena acción", pujant a la Punta Alta.
En Joan passant el "paso de caballo".
Cim des Vallibierna ( 3067 m.)
Rampes finals abans de sa cresta que ens portaria al cim des Vallibierna.
Encara que no ho paregui, sortida de sol devora els ibons on ferem el bivac.
Sa lluna damunt sa Punta des Cap de la Vall.
Primer 3000, es Russell (3027 m.)
N' Emilio i en Pepe a sa fina cresta que uneix es Russell S.E. a mb es Russell principal.
Foto de grup a l'ibon de Llauset abans de començar a camina, al fons es Vallibierna i es Culebras.
A vegades les coses improvisades o poc preparades, són les que surten millor. Idó aixó ha estat el que ens ha passat a noltros. Sense gaire preparatius, i després de rebre els respectius permisos familiars, els dies 31 de juliol, 1 i 2 d'agost partirem cap a Barcelona en Joan Martorell, n'Emilio Sobrino, en Pepe Martin, en Lluís Garcia i jo.
A primera hora del divendres arribarem a Barcelona i partirem direcció a l'estany de Llauset, on hi arribarem damunt les 16'00h. Després de preparar les motxiles amb el necesari per a dos dies (haurieu d'haver vist la diferència entre sa de n'Emilio i sa d'en Pepe), començarema caminar amb la idea inicial d'arribar al collado de Vallibierna ibaixar als ibons del mateix per fer-hi nit allà. Peró quan arribarem allà qualqú va tenir una inspiració, varem deixar les motxiles amagades al coll i embestirem cap a dalt per fer el cim del Russell. El ritme va ser bo i encara que el cim es veia enfora, varem tornar al coll per agafar les motxiles en menys temps del que esperavem. D'aquesta manera acabavem de fer el primer 3000 que teniem previst. Peró no va acabar aquí la cosa, una altre inspiració de darrera hora ens feia canviar els plans inicials de dormir als ibons de Vallibierna per anar enrevoltant una cresta, i així no perdre gaire alçada, i anar a fer el bivac devora els ibons de la ruta que puja al cim del Vallibierna.
Entre una cosa i una altre, eren les 21'30 h. quan deixarem de fer activitat, la 1ª jornada no teniem previst "peonar" tant, peró al final tots coincidirem en que va ser una decisió acertada. Ara tocaba sopar un poc i descansar. Al dia seguent, sense gaire problemes ferem el cim del Vallibierna, ens preocupaba una mica el "paso del Caballo", que és una cresta que separa el cim del Vallibierna amb el Culebras, peró sense cap complicació la travessarem ferem l'altre cim i retorn cap el cotxe. Gràcies a la decisió de fer el Russell el dia abans, aquesta jornada fou més curta i al migdia ja haviem acabat de fer activitat, aprofitarem per anar a menjar a Viella. Després del dinar haviem de prendre una decisió, el seguent cim que teniem previst fer era el Tuc de Mulleres, el qual té un refugi lliure amb 12 places, peró al parking hi havia molts de cotxes i segurament no hi trobariem lloc per a 5 persones, a més la meteo donava tempestes per a la nit, així que després de debatre una mica decidirem canviar de plans i anar a la vall de Boí, dormir en un càmping, hostal o similar i si el diumenge s'aixecava bé intentar pujar ala Punta Alta. La decisió tornar a ser l'acertada, el vespre va descarregar una bona, peró al dia seguent va tornar a sortir el sol, així que prepararem les motxiles i per amunt, no podiem badar molt perquè haviem d'agafar al vespre l'avió a Barcelona. Voliem pujar i baixar per els estanys de Comalesbienes, peró tornarem pujar a bon ritme i en 2 horetes erem a dalt, superant un desnivell d'uns 1300 m. Precioses vistes desde el cim i els ànims a tope, aixi que decidirem completar la volta sencera, i enlloc de tornar pel mateix lloc anarem cap el refugi de Ventosa i Calvell, on ferem la cerveseta de rigor, i desde allà cap a la presa de cavallers, dinar al poble de Barruera i anar cap a l'aeroport per agafar l'avió que ens havia de tornar a casa.
Aquesta és més o manco la crònica del viatge, peró el més important, tots coincidirem amb el mateix, és que ha estat malgrat hagi estat una escapedeta improvisada, tot ens ha sortit rodó i que els tres dies els hem aprofitat a tope. La convivència i l'ambient han estat collonuts i hem quedat convidats a repetir l'experiència una altre vegada, amb el permís, és clar, de les nostres respectives dones.

miércoles, 1 de julio de 2009

TRIBOMBERS DE MALLORCA SOT-CAMPIONS DE BALEARS PER EQUIPS

Aquest passat diumenge 28 de Juny al Port d' Andratx es va disputar el Campionat de Balears de Triatló on varen participar Miquel Ensenyat, Eddy Morro i Pep Vidal. Els integrants del Tribombers de Mallorca varen acabar 11 i 12 en Miquel Ensenyat i en Pep Vidal i el 21 n' Eddy Morro. Posicions q els varen otorgar el SOT-CAMPIONAT DE BALEARS PER EQUIPS per darrera del tot poderòs Bimont i per davant del CC Artà. Per veure la classificació clickau aquí

lunes, 8 de junio de 2009

RAID BOMBERS


N'Eddy, organitzador des Raid a s'entrega de premis

Es 1er. Raid de Bombers de Mallorca ha estat tot un èxit, volem aprofitar aquest espai per agraïr a n'Eddy, en primer lloc que hagi tingut la valentia de tirar endavant amb la idea des Raid, i en segón lloc, fer que ens ho pasasim d'alló més bé participant-hi.

La veritat és que al final de la prova tots els que hi participarem comentavem el mateix: "ha estat molt ben organitzat i hem disfrutat molt amb la prova". Suposam que tots els maldecaps i els nirvis previs al Raid es veren recompensats un cop acabat el mateix, ja que un cop pasat tot es veu recompensada la feina feta amb l'agraiment de la gent.


Foto de familia: organitzadors, col.laboradors i participants.


Desitjam que aquest no hagi estat el primer i el darrer, sino que aquesta bona experiència serveixi per a que es celebrin noves edicions, des d'aqui animar a tota la gent que va estar a punt d'apuntar-se i no ho va fer, ja que per a tots noltros fou una molt bona experiència a la qual quedarem novament convidats.

També aprofitar per agraïr a tota les persones que varen fer posible el desenvolupament des Raid, desde la gent que estava en els punts de control, pasant per els col·laboradors en el tema d'avituallamnets, i acabant amb el servei de Bombers de Mallorca, que en tot moment estaren donant suport a l'organització tant en el tema logístic (cordes, cotxes, etc...) com en el tema com en el tema burocratic. I com no reiterar l'agraïment a n'Eddy principal impulsor i organitzador de la prova, ja que sense la seva empenta e iniciativa no s'hagués duit a terme.
Per acabar unes fotos de tots els equips participants, esperant que en el pròxim Raid s'incrementi el nombre d'equips:















7 Classificats: "Ara venim": Tofol Lopez, Tomeu Munar i Jaume Perello










6 Classificats, "Bombers Arta": Rafel Monserrat, Benet nicolau i Llorenç Riera















5 Classificats. "Raixa": Sacha de Ignacio, Beatriz Viñes i Marian.











3 Classificats. "Copa, liga i Champions": Roberto Coll, Abel Canovas i Miquel Mesquida.

















4 Classificats. "Team Jacksons":Miquel Rossello,Ramon Molio i Andreu Amer.












2 Classificats. "Tira tira": Miquel Rigo, Toni J. Sosa i Tomas Mut.



1 Classificats, "Torn A": Julio Rebollo, M. Enseñat i Pep Vidal.