Cim de la Punta Alta (3015m.)
A punt d'arribar al cim de la Punta Alta, al fons es estanys de Comalesbienes.
En Lluís i n'Emilio en "plena acción", pujant a la Punta Alta.
En Joan passant el "paso de caballo".
Cim des Vallibierna ( 3067 m.)
Rampes finals abans de sa cresta que ens portaria al cim des Vallibierna.
Encara que no ho paregui, sortida de sol devora els ibons on ferem el bivac.
Sa lluna damunt sa Punta des Cap de la Vall.
Primer 3000, es Russell (3027 m.)
N' Emilio i en Pepe a sa fina cresta que uneix es Russell S.E. a mb es Russell principal.
Foto de grup a l'ibon de Llauset abans de començar a camina, al fons es Vallibierna i es Culebras.
A vegades les coses improvisades o poc preparades, són les que surten millor. Idó aixó ha estat el que ens ha passat a noltros. Sense gaire preparatius, i després de rebre els respectius permisos familiars, els dies 31 de juliol, 1 i 2 d'agost partirem cap a Barcelona en Joan Martorell, n'Emilio Sobrino, en Pepe Martin, en Lluís Garcia i jo.A primera hora del divendres arribarem a Barcelona i partirem direcció a l'estany de Llauset, on hi arribarem damunt les 16'00h. Després de preparar les motxiles amb el necesari per a dos dies (haurieu d'haver vist la diferència entre sa de n'Emilio i sa d'en Pepe), començarema caminar amb la idea inicial d'arribar al collado de Vallibierna ibaixar als ibons del mateix per fer-hi nit allà. Peró quan arribarem allà qualqú va tenir una inspiració, varem deixar les motxiles amagades al coll i embestirem cap a dalt per fer el cim del Russell. El ritme va ser bo i encara que el cim es veia enfora, varem tornar al coll per agafar les motxiles en menys temps del que esperavem. D'aquesta manera acabavem de fer el primer 3000 que teniem previst. Peró no va acabar aquí la cosa, una altre inspiració de darrera hora ens feia canviar els plans inicials de dormir als ibons de Vallibierna per anar enrevoltant una cresta, i així no perdre gaire alçada, i anar a fer el bivac devora els ibons de la ruta que puja al cim del Vallibierna.
Entre una cosa i una altre, eren les 21'30 h. quan deixarem de fer activitat, la 1ª jornada no teniem previst "peonar" tant, peró al final tots coincidirem en que va ser una decisió acertada. Ara tocaba sopar un poc i descansar. Al dia seguent, sense gaire problemes ferem el cim del Vallibierna, ens preocupaba una mica el "paso del Caballo", que és una cresta que separa el cim del Vallibierna amb el Culebras, peró sense cap complicació la travessarem ferem l'altre cim i retorn cap el cotxe. Gràcies a la decisió de fer el Russell el dia abans, aquesta jornada fou més curta i al migdia ja haviem acabat de fer activitat, aprofitarem per anar a menjar a Viella. Després del dinar haviem de prendre una decisió, el seguent cim que teniem previst fer era el Tuc de Mulleres, el qual té un refugi lliure amb 12 places, peró al parking hi havia molts de cotxes i segurament no hi trobariem lloc per a 5 persones, a més la meteo donava tempestes per a la nit, així que després de debatre una mica decidirem canviar de plans i anar a la vall de Boí, dormir en un càmping, hostal o similar i si el diumenge s'aixecava bé intentar pujar ala Punta Alta. La decisió tornar a ser l'acertada, el vespre va descarregar una bona, peró al dia seguent va tornar a sortir el sol, així que prepararem les motxiles i per amunt, no podiem badar molt perquè haviem d'agafar al vespre l'avió a Barcelona. Voliem pujar i baixar per els estanys de Comalesbienes, peró tornarem pujar a bon ritme i en 2 horetes erem a dalt, superant un desnivell d'uns 1300 m. Precioses vistes desde el cim i els ànims a tope, aixi que decidirem completar la volta sencera, i enlloc de tornar pel mateix lloc anarem cap el refugi de Ventosa i Calvell, on ferem la cerveseta de rigor, i desde allà cap a la presa de cavallers, dinar al poble de Barruera i anar cap a l'aeroport per agafar l'avió que ens havia de tornar a casa.
Aquesta és més o manco la crònica del viatge, peró el més important, tots coincidirem amb el mateix, és que ha estat malgrat hagi estat una escapedeta improvisada, tot ens ha sortit rodó i que els tres dies els hem aprofitat a tope. La convivència i l'ambient han estat collonuts i hem quedat convidats a repetir l'experiència una altre vegada, amb el permís, és clar, de les nostres respectives dones.
